"Als pitjors moments, a la pitjor ciutat, si podia aconseguir una habitació petita, si podia tancar la porta d´aquella habitació petita i estar sol al llit, la cortineta trencada, començava a embargar-me una sensació agradable, una serenitat especial. No tenia problemes amb mi mateix, sinò amb els llocs de fora, amb les cares de fora, amb les vides desperdiciades i destrossades: la gent que es conforma amb la solució barata i fàcil. Tancar la porta de la meva habitació era una forma de dir no a tot allò".
(Charles Bukowski, escriptor prolífic i poeta nordamericà, símbol del realisme brut, Andernach, Alemanya 1920, Los Angeles 1994).
