"Visc dins de la fantasia paranoica de la fi del món i no solament no vull sortir d'ella sinó que pretenc que els altres entrin en ella. Totes les meves paraules són la mateixa que s'inclina cap a molts costats, la paraula FI, la paraula que és el silenci, dita de moltes maneres".
Leopoldo María Panero, poeta, Madrid, 1948-Las Palmas 2014).
